dimecres, 25 d’abril del 2012

Intenta sempre ser feliç , perquè no se sap mai qui s'enamorarà del teu somriure

Des de petita visc en un buit existencial permanent, he arribat a creure que és crònic, que tinc el que jo en dic " incapacitat per ser feliç". Potser és cert que la meva vida és així perquè jo ho he fet malament, qui sap. Però en 28 anys he après que la vida canvia en un segon i prefereixo no pensar-hi.

I en un dels meus buits existència la va aparèixer a les meves mans "Ell laberint de la felicitat" d'Àlex Rovira i Francesc Miralles. I dic va aparèixer perquè no el vaig buscar, la Marta me'l va regalar amb tota la il.lusió del món i en el fons per això és un llibre especial. En realitat és un llibre d' un parell d' hores que amb una història senzilla recull grans màximes que mai no hauríem d'oblidar.

Molt recomanable i sobretot no deixeu de somriure

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada