Perquè em vaig comprar un kindle

Ja ho sé, molta gent diu que els llibres electrònics enfonsaran els escriptors, perquè clar no hi ha marge de benefici, perquè hi ha pirateria, etc.etc.etc. He de confessar que m'he comprat un kindle i m'encanta. I ho dic així tal qual perquè prefereixo no mentir-vos: faig servir el kindle per llegir literatura poc intel·lectual, si ho voleu dir així.  Però el cert és que sense el kindle no m'hagués llegit tots els libres que m'he llegit des del nadal.

El primer llibre que em vaig comprar (per un preu ridícul) va ser Everything is perfect when you are a liar, es veu que és un fenomen als EEUU, bé, potser sí, jo no me l'hagués comprat per 18 euros, perquè probablement no els val, però vaig passar una gran estona. És un llibre d'històries curtes, d'una mateixa protagonista (probablement històries reals seves, íntimes, divertides) perfectes per una tarda de no pensar.

El segon llibre va ser No me llames princesa, el típic llibre que et fa sentir frustrat perquè l'autora ha arribat a publicar el seu llibre i tu probablement no en publicaràs mai cap. "Light reading" tal  i com jo ho tinc classificat al kindle, 0,99 euros, s'ho val. la típica història bridget jones sense la seva genialitat i inventiva. Una tarda més de sofà.

El tercer va ser Querido word, más de lo mismo, novel.la romàntica, ambientada al món del software amb picades d'ullet interessants si tu has tingut alguna cosa semblant a la vida. Em va costa 0 euros... un ofertón!

El quart va ser En un rincón del alma, crec que vaig pagar dos euros. val la pena: està ben escrit, la història té alguna cosa interessant i sobretot m'ha recordat a mi escrivint. No perdré l'esperança :D

L'últim llibre que he comprat ha estat Canción de Nueva York. He de dir que sóc  fan de Sex and the City amb la qual cosa aquesta novel.la m'ha recordat la bona estona que vaig estar mirant la sèrie. Una còpia, desmillorada, per una tarda quan t'has cansat de llegir a Weiss.

Si bé és cert que potser mai no m'hagués llegit aquests llibres perquè mai no me'ls hagués comprat. avui he comprat Bridget jones, la saga completa, perquè mai no he tingut l'oportunitat de fer-ho. Ara el porto al kindle.

Evidentment hi ha coses que mai no podré comprar electrònicament perquè jo necessito tenir a Auster entre les mans. Però a la Carry Bradshow, la portaré electrònicament.

Perquè Brian Weiss ha canviat la meva vida.

Fa molt que no escric, però malgrat la falta de temps no he deixat de llegir les coses més diverses. I avui vull parlar-vos de Brian Weiss, en concret de la seva obra "muchas Vidas muchos maestros". Sé que molts sou escèptics; jo també ho era i la mort és un tema que m' ha preocupat des de molt petita. Amb dos o tres anys li preguntava a la meva mare on aniríem quans ens moríssim, la pobra dona flipava. 

Després van venir els atacs de pànic: anar caminant pel carrer, pensar que algú que estimo es pot morir i quedar-me petrificada al mig del carrer. Sóc un èsser ple de fantasmes... En sóc molt conscient... És per això que vaig fer el curs de PNL i indirectament vaig topar amb l'obra de Weiss. Weiss és científic, un home racional i.. Un valent, perquè s'exposa a una crítica Feroç amb Muchas Vidas, perquè s'escapa de qualsevol creença racional. I, dit sigui de pas, de la meva. 

Vaig llegir a Weiss fent el Camino de Santiago, potser això no té importància, o potser sí; sempre he pensat que el moment ho és tot en un llibre, vaig descobrir les regressions a través de vides anteriors en un alberg a Puente de la Reina mentre el Miguel es banyava a la piscina. I alguna cosa va fer clic dins meu. De sobre vaig entendre tot allò que ens passa quan "això ho he viscut abans", quan "sembla que el conegui de tota la vida", quan "aquest lloc m'és familiar i és el Primer cop que vinc". I tot va tenir sentit. Tot.

Probablement sigueu incrèduls com jo, però he decidit donar una oportunitat al fet que potser la nostra ànima viu a través del temps, perquè aquella nit vaig somniar amb el meu avi i ell em va dir que era un mestre.