Megan Maxwell és un bunyol

Així tal qual i sense embuts. A més a més un bunyol de bacallà, d'aquells que no m'agraden gens. Sempre he dit que sóc fan del Light reading, que de tan en tan va bé una novel·leta d'aquelles fàcils que no et fan pensar massa: una mica d'amor, un parell d'esteriotips, un final feliç, etc. Bé doncs em pensava que Megan Maxwell era una bona opció... pèssima opció, pèssima! Vaig llegir el seu llibres ¿Y a ti què te importa? Un noi i una noia que es coneixent a Las Vegas, en plena borratxera es casen i bla, bla, bla.... un Resacón en Las Vegas però sense riure.

No és només el fet que faci gràcia 0, i no perquè sigui tot un conjunt de esteriòtips i situacions esperades (ja he dit que de tan en tan en sóc fan), sinó perquè el seus personatges son barroers, barriobajeros, amb un sentit del vocabulari nul, però de sobte sembla que s'hagin engolit el diccionari de la RAE i penses " aquest paio mai no faria servir aquesta expressió".

L'únic bo que n'he tret ha estat aprendre l'expressió "ojiplática", que ni tan sols surt a la RAE però mira, m'ha semblat una paraula curiosa, deu voler dir quelcom com "ulls com a plats" suposo.

Suposo que fins que no llegeixes dos llibres d'un autor, no pots jutjar si t'agrada o no,... molt em temo que a la Maxwell l'he enviat al final de la cua....