dissabte, 19 de gener del 2013

E.L. James i Meyer

A vegades la gent et diu que no t'agradarà, que no té bellesa literària, que es passen el dia follant, que no val la pena perdre el temps o que no enganxa. I un dia, de sobte, et trobés enganxada a la trilogia del moment, aquella que havies promès que no llegiries, perquè simplement t'agrada presumir de tenir un nivell intel·lectual més alt que la resta dels mortals que coneixes.... I simplement t'encanta.

La meva teoria és que com que tanta gent m'havia dit que no m'agradaria doncs ja els vaig agafar sense expectatives, de fet no estava gaire convençuda que fos capaç ni tan sols d'acabar el primer. I això és exactament el mateix que em va passar amb Stephenie Meyer i la saga de Crepuscle, i tant en aquest com a 50 ombres m'hi he enganxat i ho confesso. Confesso que he estat fent el sopar mentre passava pàgines en diagonal per llegir i avançar i saber com acaba. Perquè tothom t'havia dit que no t'agradaria.

Hi ha dues coses però que he de dir de 50 ombre. La primera; és una lectura de dones, sense cap dubte, jo crec que si un home ho llegeix simplement no passarà de la pàgina 20 (em podeu contradir si voleu). La segona: 50 ombres és  la saga crepuscle per a adults. La llegeixes i dius "osti, tu, quanta semblança, quin estil més semblant..." i busques al google coses de E.L. James i no et sorprèn saber coses com que és una gran fan de la saga adolescent o que la seva història literària va començar fent histories d'alt contingut eròtic amb Bella i el vampir. I ho acabes entenen, veus que no és que tingui gran imaginació sinó simplement ha copiat una història impossible d'adolescents, a tot allò que diuen que volen les dones. Però no ho volem. I potser a la gent li fa gràcia el llibre perquè parla de sexe. si és per això us recomano que llegiu a Sade i per exemple Filosofía en el tocador, i allò si que és sexe senyors.... i sexe del dur. PE`ro no tindreu la vessant romàntica ni el punt "nyonyo" que té la segona part de a novel·la, ni llegireu i pensareu jo vull ser la protagonista que només amb quatre embranzides té un orgasme (Oh my God, quina enveja).

Però passareu l'estona, sobretot si no n'espereu gaire, sobretot si no n'espereu res. Jo m'hi vaig enganxar, ho reconec i no em fa vergonya, igual que em vaig enganxar a Crepuscle o als Miserables.
Perquè és igual si és bona o dolenta, al final una novel.la ens ha de fer somniar.