Entendre perquè els homes i les dones no ens entenem

A vegades els homes i les dones no ens entenem. A vegades estimem molt algú i hi tenim una relació màgica, però hi ha matins que ens llevem i simplement no connectem. És igual que te l'estimis, és indiferent que avui no vulguis discutir, a vegades és tan senzill com que us heu llevat com si visquéssiu en dos móns paral·lels que avui han decidit no barrejar-se. I aquests dies solen ser horribles... I no els havia experimentat fins que vaig començar a entendre el verí de la convivència. Però el dia acaba i te' n vas a dormir i al dia següent el món torna a connectar-se, i els cervells tornen a parlar el mateix idioma.

Això no passa perquè sí; hi ha raons fisiològiques reals que expliquen les diferències de comportament masculí i femení. I aquesta és la raó de ser del llibre El cerebro masculino de LOUANN BRIZENDINE. 

Aquest llibre me'l vaig comprar fa anys, un D'aquells divendres que esperava el tren a passeig de Gràcia i parava a la casa del llibre. També em vaig comprar El cerebro femeníno de la mateixa autora ( encara no me l'he llegit, no era tan urgent com el del sexe contrari). Però la convivència em fa sorgir la necessitat de perquè els homes són aixi, perquè són tan infinitament diferents les nostres reaccions davant fets quotidians. I sincerament vaig entendre moltes coses. Vaig entendre que la nostra genètica arrossega la caça dels mamits i el fet d'haver de fer-se càrrec de la familia. Vaig entendre perquè el cervell masculí a vegades és un jeroglífic. Ara potser em llegeixo el que parla de les dones i em torno boja. De moment us recomano aquest text científic, molt amè i útil.  

l'abans i el després de llegir Paul Auster

Ja he fet moltes vegades menció a Paul auster com a geni, o imprescindible. Però fa poc vaig visitar Novayork, em vaig prendre un café a Brooklyn i vaig començar a llegir Triologia de Nova York. He llegit varies crítiques a aquesta obra, gent que diu que és un dels llibres que menys li ha agradat. Potser si, Bogeries a Brooklyn per mi va significar un descobriment, però la triologia ha significat redescobrir Nova york una vegada l'has sentit. Hi ha un moment del llibre que el protagonista camina des de Lexinton amb la 96 fins a Bowling Green. No podreu entendre què va significar aquella pàgina per mi si no heu fet el mateix recorregut amb les vostres pròpies cames. Va ser trasnportar-se allà, travessar el Central park, notar la fragilitat de Wall street, respirar els aires del Upper East side; una descripció tan acurada, tan precisa, tan perfecte, que fins que no te n'adones que allò que Auster t'està explicant existeix, i de veritat, no te n'adones de l'increïble escriptor que has tingut l'oportunitat de conèixer. La triologia és estimar Nova York, és retrobar-te amb els seus carrers, entendre que de vegades l'escenari cobra més importància que la història mateixa. Potser les tres històries no us diuen res, però si heu visitat la ciutat retrobareu en Paul un record que se us transformarà en realitat