Sí, ho reconec, sóc fan d'en Coelho

"Lo más importante que podemos donar es el reflejo del Amor en nuestra vida"

I no me n'avergonyeixo: he llegit més vegades de les que puc recordar L'alquimista. Em dóna força i m'anima. És la meva versió adulta del Petit Princep i els dos són llibres que em llegeixo sovint. Però no tots els llibres de Coelho em semblen espectaculars.  En sóc fan però no incondicional. L'aleph em va semblar un bunyol fregit. I Adulterio, està bé. Sorprenentment bé, però no sé fins a quin punt sembla realment escrit pel Coelho, és una versió molt light de la filosofia barata a la que ens té acostumats. però no t'ho esperes i sempre vols acabar passant a la seguent pàgina.

I és cert que l'amor no ho pot tot, que el buit ens atrapa i que moltes vegades encara que tinguem moltes coses (aparententment tot) ens costa trobar la felicitat o sentir que tenim tot el que necessitem. Potser no necessitem tantes coses, potser només hem de aprendre que ens han esenyat a anar més enllà i podríem sobreviure amb el que tenim.

Sí, és una història d'adulteri, però no sé fins a quin punt l'adulteri en si mateix és el més important, sinó la recerca d'un mateix, de com perdre's en el món interior i sortir-me il·lès. De com estimar-se. De com somniar.

Suposo que és impossible escriure coses que et marquin tan (potser pel moment vital) com ho va fer l'alquimista. Però Adulterio està bé, no decepciona.

L'illa que et torna la vida

No conec ningú encara que quan trepitja per primer cop Menorca, no l'enyori quan se'n va. No conec ningú que no hi vulgui tornar. I no conec ningú que no pugui oblidar-se de tot entre els seus cinc fars. I és per això que no m'extranya que hagi basat el llibre de L'illa dels 5 fars en els fars de Menorca. Perquè allà tot flueix.

És un llibre bàsic, molt bàsic, sobre la teoria de la comunicació. D'una tarda de llegida, en Ferran Ramon-Cortés ens fa amb un llenguatge planer i entenedor un resum ràpid de com han de ser els nostres missatges per fer-los arribar a qui ens escolta. La teoria més bàsica de la comunicació és que si t'expresses i no t'entenen, no és que els que t'escoltes ho facin malament; és que el que dóna el missatge el transmet erròniament.

I en això es basa tot.

Però si aneu a Menorca, visiteu els fars: us poden donar respostes a preguntes que ni tan sols us heu formulat.

retrobant a Murakami

Murakami és un autor d'aquells complicats; o t'encanta o l'odies. Tokio Blues em va semblar una obra mestra; Kafka a la platja, una decepció. I llavors trobes llibres que no saps definir si t'agraden o no fins que no hi estàs tan ficat que no saps com sortir-ne. Et tornes a trobar un Haruki Murakami sumblim, grandiós, espectacular.

La història sembla surrealista i té un punt d'intriga que al principi se't fa una mica lent, però després descobreixes en aquest llibre una genialitat tan gran que et recorda com en vas gaudir un dia amb en Murakami. Té aquell punt tèrbol, aquell punt que jo li dic de retrat d'artista adolescent, aquell punt íntim, recargolat, on el personatge cus les relacions estranyes que no saps molt bé com han pogut acabar així. Un punt surreal, desgraciat, romàntic.

En resum, una joia inimitable.