dissabte, 22 de setembre del 2012

Amb l'aigua fins al coll i el primer cas del Montalbano

Mai no he estat de novel.la negra, de fet només havia llegit Agatha Cristi fins ara però últimament m'han caigut a les mans llibres que pensava que mai no llegiria i els dos d'avui me'ls ha recomanat el meu "jefe".

El primer que vaig llegir va ser "el primer cas d'en Montalbano" d'Andrea Camilleri. Aquest llibre és un cas curiós de segons sembla la reinvenció d'un autor. Tres històries que relaten tres moments del protagonista que ha de resoldre tres casos sense cap víctima mortal (com a mínim sense víctimes humanes) i que són suficients per passar una bona tarda, una bona manera de començar amb Camilleri.

L'altra recomanació és "amb l'aigua fins al coll" de Petros Màrkaris. És una revelació per mi. A més de ser un llibre que enganxa amb uns crims curiosos ( els assessinats són amb espasa i l'assessí talla el coll a les seves víctimes). A més de ser un llibre que m'ha enganxat és un llibre que et situa en la crisi actual, en les retallades que pateixen i l'ambient que es viu actualment a Grècia

És un llibre d'una tarda que val la pena.

dilluns, 3 de setembre del 2012

en una nit d'insomni: Sexo en Milán

L'Ana Milán sempre m'ha semblat una dona extremadament sexy, d'aquelles dones que sense ser extremadament guapes fan que la gent les miri. Per això l'altre dia quan vaig anar a casa la Sarai i vaig veure el llibre Sexo en Milán  vaig haver de fullejar per acabar llegint-lo avui a la nit perquè no podia dormir.

És un llibre d'aquells que no t'aporta res de nou però és entretingut, fàcil i et fa somriure amb frases com en el capítol dedicat als homes... " deberéis entender, o por lo menos resignaros a que , aunque tengamos cinco bolsos sin estrenar, necesitamos uno mñas. Eso no admite discusión"

O bé grans veritats que totes les dones haurien de néixer de sèrie sabent-lescom el capítol que parla del temps que passem amb nosaltres mateixes, soles... " cuando te tratas bien, cuando te mimas y te respetas, cuando estar contigo se convierte en un planazo, és muy dificil dejar que otro te trate mal"

I simplement és un llibre que et menges en un parell d'hores i que tanques amb un somriure pensant que en realitat no ets uan neuròtica sinó que les dones simplement són així i no hi ha res dolent en això.

 A més a més tots els punts del llibre van acompanyats de receptes que ja tinc ganes de començar a provar.