"un trabajo muy sucio" Christopher Moore, "Maldito Kharma" de David Safier

I no us ha passat mai que voleu un llibre només per riure? per estar llegint al metro i riure sols? per què et prenguin per boig en una cafeteria. Doncs teniu dues opcions: podeu llegir els monòlegs del Buenafuente (jo sempre recomano els llibre editats quan encara treballava a TV3) o podeu donar-li una oportunitat al senyor Moore, i no us decepcionarà.

Si llegiu la resenya de la contraportada us semblarà un llibre tètric, si mireu la portada, també. Però un cop l'obriu prepareu-vos perquè llavors esclafireu de riure per molt tristos que estigueu.

Parlem d'una novel.la trepidant, de la línia surrealista que segueixo ultimament, però tot i això és genial. Us la recomano jo perquè a mi me la va recomanar un amic en un moment que necessitava riure i molt. I sense cap dubte va ser un encert.

I segon, un llibre que em va alegrar l'Agost a la platja. què passaria si morissis i et recarnessis en una formiga i haguessis d'anar pujant dins l'escala dels possibles animals en el quals et podries reencarnar? Doncs que crearies un bon llibre per passar l'estona. àgil, dinàmics i de vegades reflexiu tot i que el final a mi no m'ha convençut. però no sempre és el final el que importa no?

Kafka a la platja de Murakami

He de confessar abans de començar que vaig llegir fa temps Tokio Blues i em va encantar. Em sembla una soprenent barreja de Portrait of a young man (Joyce) i The Catcher in the Rye (Salinger). Es un llibre que t'enganxa des del primer moment i no és res de l'altre món que se l'hagin llegit milers i milions de persones, perquè val la pena.
Tot i això Kafka a la platja és un altre rotllo. trobo que el punt surrealista que en moments m'ha recordat a L'Escuma dels dies de Boris Vian, sobrepassa el que la meva ment pot arribar a entendre. Per un part la història d'un noi trist que s'escapa de casa, per l'altra la d'un vell estrany amb una missió. Potser cal rellegir-lo per trobar-li el gust. Potser és que aquest cop Murakami no ha trobat com encisar-me.

Budapest de Chico Buarque

Un altre llibre que parla d'un escriptor frustrat.... d'un escriptor que no posa mai el seu nom als llibre perquè escriu per als altres. Una novel.la curta i fàcil que de sobte et fa crèixer el desig de viatjar a Budapest i descobrir què és allò que va fascinar tant al protagonista del hongarés

" Memorias de una dama" Santiago Roncagliolo

Un dia caminant pel carrer em vaig imaginar que podria escriure un llibre sobre un senyor ric que em contractava per escriure les seves memòries. D'aquesta manera deixaria de ser pobre. I sempre em passa el mateix.... qualsevol cosa que imagini ja l'ha escrit algú altre abans que jo. I així no anem pas bé.

Amb Memories d'una dama m'he sentit identificada amb alguns sentiments del protagonista. És un llibre excel.lent, molt apasionant de llegir, un autor llatinoamericà més que he d'afegir a la llista dels que em facinen.

A més a més hi trobem una mica d'història dels anys més durs de cuba i l'epoca dels cops d'estat a Amèrica. Vaja, per a mi un cocktel perfecte: un protagonisa miserable que a més a més és escriptor i tota una història intrigant al darrera

Raquel de Andrei GUELÀSSIMOV

Raquel és un llibre que al principi et sobta perquè salta d'un personatge a l'altre sense aparent sentit. Però poc a poc t'enganxa. És cert que sovint sembla una novel.la estranya que no té ni cap ni peus i has de tenir un gran bagatge literari per entendre totes les metàfores que fa servir l'autor, referents a clàssics i contemporanis però sobretot al món grec.

No us deixeu enganyar per un principi caòtic si us hi endinseu el catedràtic protagonista us farà passar una bona estona