He de confessar abans de començar que vaig llegir fa temps Tokio Blues i em va encantar. Em sembla una soprenent barreja de Portrait of a young man (Joyce) i The Catcher in the Rye (Salinger). Es un llibre que t'enganxa des del primer moment i no és res de l'altre món que se l'hagin llegit milers i milions de persones, perquè val la pena.
Tot i això Kafka a la platja és un altre rotllo. trobo que el punt surrealista que en moments m'ha recordat a L'Escuma dels dies de Boris Vian, sobrepassa el que la meva ment pot arribar a entendre. Per un part la història d'un noi trist que s'escapa de casa, per l'altra la d'un vell estrany amb una missió. Potser cal rellegir-lo per trobar-li el gust. Potser és que aquest cop Murakami no ha trobat com encisar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada