Hi ha llibres que no pots llegir en públic: o bé et fan riure com si acabessis de sortir del manicomi, o et fan plorar com si la teva vida fos un gran drama. Doncs sí, aquest és un d'ells. D'aquells llibres que no hauria llegit mai si no fos perquè la Marta es addicta als bestsellers, gràcies a ella (o per culpa seva) he llegit coses com Espinosa (dit sigui de pas i amb el permís de l'Edu li robaré l'expressió) que em sembla un bunyol ben farcit. Doncs la Marta em va regalar aquest llibre; ja per començar una versió traduïda de l'anglès (intento sempre que la meva competència lingüística m'ho permet, no llegir res traduït), a més a més parla d'adolescents amb càncer (sí, a lo polseres vermelles,què voleu? la marta té 20anys)vaja que prometia i molt ser un bunyol majúscul.
Doncs resulta que no tant. Sí, és una història d'amor, sí, parla del càncer però pots arribar a oblidar-te'n si t'has deixat endur per la història. Sorprenent, fàcil i ràpida de llegir i amb aquell punt trist de la mort, de la mort i l'amor que sempre van lligats de la mà. un cop més gràcies Marta per arrossegar-me al teu món de joventut.
