dilluns, 25 d’octubre del 2010

"un trabajo muy sucio" Christopher Moore, "Maldito Kharma" de David Safier



I no us ha passat mai que voleu un llibre només per riure? per estar llegint al metro i riure sols? per què et prenguin per boig en una cafeteria. Doncs teniu dues opcions: podeu llegir els monòlegs del Buenafuente (jo sempre recomano els llibre editats quan encara treballava a TV3) o podeu donar-li una oportunitat al senyor Moore, i no us decepcionarà.

Si llegiu la resenya de la contraportada us semblarà un llibre tètric, si mireu la portada, també. Però un cop l'obriu prepareu-vos perquè llavors esclafireu de riure per molt tristos que estigueu.

Parlem d'una novel.la trepidant, de la línia surrealista que segueixo ultimament, però tot i això és genial. Us la recomano jo perquè a mi me la va recomanar un amic en un moment que necessitava riure i molt. I sense cap dubte va ser un encert.

I segon, un llibre que em va alegrar l'Agost a la platja. què passaria si morissis i et recarnessis en una formiga i haguessis d'anar pujant dins l'escala dels possibles animals en el quals et podries reencarnar? Doncs que crearies un bon llibre per passar l'estona. àgil, dinàmics i de vegades reflexiu tot i que el final a mi no m'ha convençut. però no sempre és el final el que importa no?

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Kafka a la platja de Murakami

He de confessar abans de començar que vaig llegir fa temps Tokio Blues i em va encantar. Em sembla una soprenent barreja de Portrait of a young man (Joyce) i The Catcher in the Rye (Salinger). Es un llibre que t'enganxa des del primer moment i no és res de l'altre món que se l'hagin llegit milers i milions de persones, perquè val la pena.
Tot i això Kafka a la platja és un altre rotllo. trobo que el punt surrealista que en moments m'ha recordat a L'Escuma dels dies de Boris Vian, sobrepassa el que la meva ment pot arribar a entendre. Per un part la història d'un noi trist que s'escapa de casa, per l'altra la d'un vell estrany amb una missió. Potser cal rellegir-lo per trobar-li el gust. Potser és que aquest cop Murakami no ha trobat com encisar-me.