"Lo más importante que podemos donar es el reflejo del Amor en nuestra vida"
I no me n'avergonyeixo: he llegit més vegades de les que puc recordar L'alquimista. Em dóna força i m'anima. És la meva versió adulta del Petit Princep i els dos són llibres que em llegeixo sovint. Però no tots els llibres de Coelho em semblen espectaculars. En sóc fan però no incondicional. L'aleph em va semblar un bunyol fregit. I Adulterio, està bé. Sorprenentment bé, però no sé fins a quin punt sembla realment escrit pel Coelho, és una versió molt light de la filosofia barata a la que ens té acostumats. però no t'ho esperes i sempre vols acabar passant a la seguent pàgina.
I és cert que l'amor no ho pot tot, que el buit ens atrapa i que moltes vegades encara que tinguem moltes coses (aparententment tot) ens costa trobar la felicitat o sentir que tenim tot el que necessitem. Potser no necessitem tantes coses, potser només hem de aprendre que ens han esenyat a anar més enllà i podríem sobreviure amb el que tenim.
Sí, és una història d'adulteri, però no sé fins a quin punt l'adulteri en si mateix és el més important, sinó la recerca d'un mateix, de com perdre's en el món interior i sortir-me il·lès. De com estimar-se. De com somniar.
Suposo que és impossible escriure coses que et marquin tan (potser pel moment vital) com ho va fer l'alquimista. Però Adulterio està bé, no decepciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada