A vegades els homes i les dones no ens entenem. A vegades estimem molt algú i hi tenim una relació màgica, però hi ha matins que ens llevem i simplement no connectem. És igual que te l'estimis, és indiferent que avui no vulguis discutir, a vegades és tan senzill com que us heu llevat com si visquéssiu en dos móns paral·lels que avui han decidit no barrejar-se. I aquests dies solen ser horribles... I no els havia experimentat fins que vaig començar a entendre el verí de la convivència. Però el dia acaba i te' n vas a dormir i al dia següent el món torna a connectar-se, i els cervells tornen a parlar el mateix idioma.
Això no passa perquè sí; hi ha raons fisiològiques reals que expliquen les diferències de comportament masculí i femení. I aquesta és la raó de ser del llibre El cerebro masculino de LOUANN BRIZENDINE.
Aquest llibre me'l vaig comprar fa anys, un D'aquells divendres que esperava el tren a passeig de Gràcia i parava a la casa del llibre. També em vaig comprar El cerebro femeníno de la mateixa autora ( encara no me l'he llegit, no era tan urgent com el del sexe contrari). Però la convivència em fa sorgir la necessitat de perquè els homes són aixi, perquè són tan infinitament diferents les nostres reaccions davant fets quotidians. I sincerament vaig entendre moltes coses. Vaig entendre que la nostra genètica arrossega la caça dels mamits i el fet d'haver de fer-se càrrec de la familia. Vaig entendre perquè el cervell masculí a vegades és un jeroglífic. Ara potser em llegeixo el que parla de les dones i em torno boja. De moment us recomano aquest text científic, molt amè i útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada