Després van venir els atacs de pànic: anar caminant pel carrer, pensar que algú que estimo es pot morir i quedar-me petrificada al mig del carrer. Sóc un èsser ple de fantasmes... En sóc molt conscient... És per això que vaig fer el curs de PNL i indirectament vaig topar amb l'obra de Weiss. Weiss és científic, un home racional i.. Un valent, perquè s'exposa a una crítica Feroç amb Muchas Vidas, perquè s'escapa de qualsevol creença racional. I, dit sigui de pas, de la meva.
Vaig llegir a Weiss fent el Camino de Santiago, potser això no té importància, o potser sí; sempre he pensat que el moment ho és tot en un llibre, vaig descobrir les regressions a través de vides anteriors en un alberg a Puente de la Reina mentre el Miguel es banyava a la piscina. I alguna cosa va fer clic dins meu. De sobre vaig entendre tot allò que ens passa quan "això ho he viscut abans", quan "sembla que el conegui de tota la vida", quan "aquest lloc m'és familiar i és el Primer cop que vinc". I tot va tenir sentit. Tot.
Probablement sigueu incrèduls com jo, però he decidit donar una oportunitat al fet que potser la nostra ànima viu a través del temps, perquè aquella nit vaig somniar amb el meu avi i ell em va dir que era un mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada