Jo voldria ser Paul Auster i escriure l'Invisible

Paul Auster em va salvar, així de clar; vaig tenir una època molt difícil a la meva vida i un dia buscant a la biblioteca pública vaig trobar the Book of Illusions i vaig pensar... per què no? i va ser una decisió de les millors que he pres a la meva vida: no el podia deixar. Després va venir Brooklin Follies, que he de dir que va ser com un orgasme literari. I llavors amb New York Triology vaig desistir, no sé perquè, potser no era el moment, sempre he dit que cal trobar el moment per cada llibre.

I va ser el moment d'Invisible, que era a la tauleta de nit al costat d'un munt de llibres que espero poder recomanar-vos algun dia (si la rutina m'ho permet que últimament vaig com de bòlit) i l'Invisible és.... IMPRESSIONANT. Entre Paris era una fiesta i Retrat de l'artista adolescent, l'Invisible s'ha fet un lloc entre els MUST.

No sé com dir-ho, llegeixes l'invisible i simplement redescobreixes el plaer de llegir, encara que només puguis llegir deu minuts al dia fent el cafè a l'hora de dinar. Auster aconsegueix descriure amb tres veus narratives la veritat d'un ésser que jo mai no hauria descrit millor.

Jo de gran vull ser com ell, i a vegades penso que ja sóc gran i que potser mi no seré Paul Auster.