Falses expectatives

Darrerament he llegit "coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys" de Llucia Ramis. Potser ens acostem als 30 i tot allò que havíem somniat als 20 anys ja no ho podem acomplir. I un dia ens despertem adonant-nos que ja no en tenim 20 que ja no podem tornar a començar i equivocar-nos com fa deu anys perquè ja en tenim trenta. I la vida no és com somniàvem i no em arribat a fer ni un
Terç del que somniàvem. I potser agafem aquest llibre i pensem en totes aquestes coses profundes que ens passen pel cap però que poques vegades verbalitzem.

I llavors el llegeixes. Algunes coses et recorden a tu mateix, especialment si vius o has viscut a BCN, però la història en si és.... Com si t'agradés algú durant deu anys i quan per fi fots un clau, després d'haver esperat, et quedés indiferent; decepcionant. Com una macro producció que es queda sense pressupost i ha d'acabar de sobte.

Tot i això és un llibre d'una tarda de diumenge , per passat l'estona, per somriure, per compartir la frustració de tenir 30 anys i quedar-se a mig camí.