Una mica de cuidar el cos, perquè no es posi gelós de la ment

Avui m'han fet una petició estranya, molt estranya; una persona meravellosa que té un programa de ràdio que parla sobre blogs m'ha demanat fer-me una entrevista. I direu... perquè a mi? Doncs la veritat he de reconèixer que tinc un blog pobre, perquè és cert que no tinc temps, però el tinc. Potser peco de seguir la corrent: "tothom té un blog, doncs jo també" però de veritat que m'ho vull prendre seriosament (a veure si fent una promesa pública m'ho prenc seriosament, perquè prenc un compromís invisible amb aquell internauta que un dia, de casualitat, ve a parar aquí). Bé, doncs que al final he dit... i tant que em pots fer una entrevista.. però potser en comptes de blogs haurem de parlar de llibres.... perquè hi ha desenes de llibres que vull recomanar-vos perquè que mai no trobo temps per dir-vos que són necessaris a les vostres vides. Però avui prenc el compromís de ser una mica més regular... deixe-m'ho en un mínim setmanal (per allò de no estressar-me)

I avui canviem de registre i us vull parlar de "Adelgazar combinando los elementos" de Maria Teresa Guardiola. No és una novela, però és un llibre que llegireu en una hora (i no exagero) i com a mínim et dona informació que podria ser vàlida pels vostres hàbits alimentaris.

Jo sóc una esclava de les dietes, ho reconec... tinc aquella particularitat genial de les dones d'haver d'estar sempre pensant en les coses que menjo o no menjo per no expendir-me en plan Big Ban. I hi ha coses que sé i coses que no sé. Sé per exemple que menjar pasta amb carn és molt dolent perquè no s'assimila una cosa amb l'altra i al final es converteix en greix. Però no abia que hi havia fruites que combinades entre elles, poden fer que engreixem. I d'això bàsicament ens parla aquest llibre: no de deixar de menjar, no de comptar calories, sinò d'aprendre a menjar en l'ordre correcte els làctics per poder assimilar-los i aprofitar-ne el màxim.

No espereu un gran tractat de nutrició: és un llibre simple, bàsic i reduït. I com tot, el cas que en fem sempre ha de ser contrastant-lo amb el nostre propi criteri, perquè al final, el teu propi cos et demana el que necessita menjar.