las mujeres que hay en mi

Quan vaig triar fer el treball de recerca sobre el paper de les dones en la novel.la de Maria de la Pau Janer, encara (per sort) no havia llegit les mujeres que hay en mi. M'hi vaig dedicar amb esforç i il.lusió al anàlisi de les dones, perquè els seus llibres m'enganxaven. Fins i tot vaig fer-li una entrevista i em va semblar una persona amable i meravellosa. Maria de la Pau Janer era la meva ídol d'adolescència... una de les meves autores preferides.

I fa uns dies vaig decidir llegir el llibre que la va fer quedar com a finalista del premi planeta. I tan debó no ho hagués fet, perquè tot el record que jo tenia s'ha esborrat. Suposo que deu ser un bon llibre, perquè n'era finalista del premi, però a mi m'ha semblat buit, sense vida, i ans al contrari de qualsevol llibre d'ella, crec fins i tot que la mateixa expressió li ha fallat. L'ús repetitiu de demostratius i possessius... frases recargolades. No ho sé, potser perquè sempre l'havia llegit en català qui sap.

Definitivament, rellegiré Màrmara per treure'm el mal sabor de boca

Nocturn de Portbou

Una novela llarga i prou lenta com per arribar a la conclusió que potser no m'agrada el tipus de literatura que aquí s'hi reflexa. Jo hagués eliminat unes 85 pàgines del principi i m'hagués quedat amb les últimes 20 o 30 pàgines en les quals passa alguna cosa a part de la constant descripció de personatges i pensaments.

Potser si que és un bon llibre, però a mi personalmentm'ha semblat lent i buit de contingut. Hi ha molta descripció però passen poques coses i és molt vague

L'escuma dels dies

Boris Vian devia ser un personatge estrany, si més no estrafalari a l'estil Dalinià, perquè en llegir l'escuma dels dies sembla que estiguis llegint una novel·la normal però de cop i volta t'apareixen tocs d'irrealitat que no saps com l'autor introdueix a l'història i els fa formar part de la seva realitat literària.
Em va costar trobar el llibre, de fet el vaig demanar a llibreries on ni tan sols sabien que existia tal autor. Evidentment hauria d'haver començat anant a la millor llibreria de Tarragona, la que t'atén gent que en sap de debó.

La veritat és que Vian em va marcar pel surrealisme de la seva història, però encara més per introduir el surrealisme a la realitat

Quan un llibre t'apassiona

Després de una llambregada de llibres que m'han enganxat ara em costa de creure que n'hi hagi més que tinguin la rapidesa de Laarson o la Simplicitat de Meyer, o trobar en algún altre llibre la tendresa de Vargas Llosa. Potser si que la trobaria... si rellegís Amor en los tiempos del Còlera o potser Romeu i Julieta, però tinc tants llibres a l'estanteria que de vegades penso que no tindré prou temps de llegir tot el que vull llegir, perquè la vida no és tan llarga.

Vaig començar l'estiu amb Stieg Laarson. Jo sóc d'aquelles que dic que no m'agraden els Best Sellers però no me n'avergonyeixo de treure'm el barret davant Laarson. Després em van recomanar Travesuras de una niña mala que em va captivar com ho va fer Gabriel Garcia Màrquez en totes les novel·les, però Vargas Llosa em va captivar des de l'interior, amb un personatge que desgraciadament s'assemblava massa al meu jo de joventut.

Després vaig caure en una altra saga. Vaig començar llegint Twilight perquè mentre feia les pràctiques a secundària i les nenes noves sabien parlar de vampirs. I em vaig sorprendre en retornar a la meva pròpia adolescència perquè realment els llibres enganxen, si aprens a esborrar prejudicis, i la veritat és que de tan senzills que són es llegeixen en un buf.

I finalment em vaig enganxar a Follet i el seu món sense fi, que esperava que em decepcionés perquè els pilars de la terra era massa bo, però al final va resultar ser fins i tot millor que la primera part

I ara no sé què escollir de la llibreria.... perquè quan un llibre t'agrada tan es fa complicat escollir el pròxim llibre per aquella sensació que cap llibre t'agradarà més que aquest. Per sort sempre trobem petites joies. Vaig a probar sort