Murakami és un autor d'aquells complicats; o t'encanta o l'odies. Tokio Blues em va semblar una obra mestra; Kafka a la platja, una decepció. I llavors trobes llibres que no saps definir si t'agraden o no fins que no hi estàs tan ficat que no saps com sortir-ne. Et tornes a trobar un Haruki Murakami sumblim, grandiós, espectacular.
La història sembla surrealista i té un punt d'intriga que al principi se't fa una mica lent, però després descobreixes en aquest llibre una genialitat tan gran que et recorda com en vas gaudir un dia amb en Murakami. Té aquell punt tèrbol, aquell punt que jo li dic de retrat d'artista adolescent, aquell punt íntim, recargolat, on el personatge cus les relacions estranyes que no saps molt bé com han pogut acabar així. Un punt surreal, desgraciat, romàntic.
En resum, una joia inimitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada